és conya, oi, això que he rebut avui?
[@more@]
Teu,
I llavors he pensat.
[@more@]
És conya o porta un missatge ocult que no pillo?
Teu,
Benvolgut Déu,
[@more@]
Com que ets totipotent i totisapient i totes aquestes coses que et fan una passada d’entre les passades, casi que crec que no t’hauria d’escriure el meu oferiment, perquè ja el deus saber fins el més petit detall, però com que no estic massa acostumat a aquestes coses, i no fos cas que la cagués per haver-me saltat un pas del protocol, t’ho escriuré igualment. No és que no me’n refiï de la teva capacitat de llegir-me el pensament o fer coses similars, però així evito malentesos… que si "et falta omplir l’imprès 1/D", que si "no atenem peticions mentals", que si "quan ho vas pensar hi havia el becari de guàrdia agafant els missatges i el teu el va extraviar", que si…
I jo necessito la teva ajuda amb urgència, perquè la feina se m’ha tirat a sobre i sóc materialment incapaç de fer-la tota i bé. Així doncs, et proposo que te n’encarreguis tu. Hauria d’estar tot a punt demà al matí.
A canvi, t’ofereixo dues alternatives.
1- La sang del meu primogènit. Ja sé que aquests dos darrers mil·lenis te’ns has amariconat una mica, però no cal llegir massa passatges de l’antic testament per veure que és una de les coses que te la posen dura.
2- Deu mil parenostres. No sé ben bé quina és la tarifa bàsica, si ho trobes una misèria podem arribar a un acord. Ah! I em comprometo a no fer copy-paste ni equivalents, res de gravar-me i deixar l’iPod en "repeat".
Si tens alguna altra petició preferida fes-m’ho saber, però abans de fer la feina, perquè m’ho pugui repensar… Tot i que si ets totiotent i totisapient i totes aquestes coses, ja ho hauries de saber, si m’ho repensaria.
Apa, jo me’n vaig a fer la palla de rigor i a dormir, que demà serà un dia dur.
Merci, eh?!
Teu,
avui la meva consciència, de manera excepcional, m’ha plantejat un dilema moral. Dic de manera excepcional perquè no sol ser massa habitual (sí, ja sé que això no és més que dir "de manera excepcional" amb altres paraules, però ja saps, o hauries de saber, que la reiteració i la redundància formen part intrínseca del meu ésser).
Anem, però, al gra. Benvolgut Déu, avui m’he llevat amb ganes d’afaitar-me els ous.
[@more@]
Teu,
avui t’he fet un dibuix.
[@more@]
Teu,
[@more@]
El meu dubte es basa en el fet que ahir es van complir
els dotze anys de la meva última erecció, i jo em pregunto… Això de
mantenir ben a la vista, amb l’agreujant d’haver-ho de manipular
regularment (cada vegada més, gràcies a aquest altre gran invent teu
que és la pròstata), un apèndix inútil, però prou entretingut en el
passat, a què es deu? Són ganes de tocar la moral o ets un conyon de
cuidadu? Espero la teva resposta.
Teu,
[@more@]
ja sé que no acostumo a dirigir-me a tu, però ara mateix ets el meu únic recurs, crec que no puc recórrer a ningú més que no em faci trucar a un 806 i em foti la pensió.
[@more@]
Benvolgut Déu,
aquest matí, tot esmorzant Frosties de Kellogg’s amb llet, pensava que realment vas encertar, escollint-te el nom.[@more@]
Perquè Déu, si et diguessis, per exemple, Frostie, no prestaria a reverenciar-te, sinó a menjar-te amb llet cada matí.
Teu,
Pol